Què tractem?

La persona deprimida sol sentir-se trista, desanimada, sense energies o, a vegades, molt nerviosa i inquieta, pot veure el futur amb pessimisme, sentir-se fracassada, costar-li divertir-se, es pot culpabilitzar de tot, plorar sovint i, fins i tot, pensar que seria millor morir, pot sentir-se irritable, que la gent la “carrega” o creure que ella és una càrrega pels altres, pot rendir menys en el treball, dormir malament, perdre pes, cansar-se fàcilment, preocupar-se més per la pròpia salut, perdre el desig sexual, pensar que res no val la pena, que ja no pot més...
La intervenció psicològica es basa en la identificació, el registre i la modificació de pensaments, sentiments i patrons de conducta desadaptatius, de manera que la persona deprimida vagi recuperant el control sobre el propi estat d’ànim i recuperi una visió objectiva i positiva d’ella mateixa, de l’entorn i del futur, mitjançant tècniques cognitives i conductuals.
Quan la depressió sigui una conseqüència d’altres problemes (timidesa, conflictes de parella, estrès laboral, etc.) el psicòleg centrarà l’atenció a millorar o adquirir algunes habilitats (habilitats socials, tècniques de resolució de problemes, aprendre a prendre decisions...) per resoldre o millorar l’origen del seu malestar.



Trastorns d'Ansietat

L’ansietat és una emoció normal que es presenta en la vida quotidiana davant situacions que representen una amenaça per a la integritat física o que comporten un estrès psicològic. En situacions d’aquests tipus, l’organisme posa en marxa una sèrie de mecanismes per facilitar una actuació eficaç que ens permeti superar aquesta situació. Parlem de trastorns d’ansietat quan els mecanismes d’alerta s’activen sense que hi hagi cap situació d’amenaça que ho justifiqui. Es calcula que entre un 3 i un 5% de la població pateix trastorns d’ansietat. Aquestes persones poden manifestar el seu trastorn a diferents nivells. En el pla fisiològic, sentiran palpitacions, mareig, dolor en el tòrax, mal de cap, tremolor, cansament, suor, sufocació, sensació de falta d’aire... El seu pensament experimenta, també, diversos canvis: por, falta de concentració, pensaments de preocupació, idees de morir-se, de no sortir-se’n, confusió... En el pla motor, poden deixar de fer coses, d’anar a llocs o de realitzar activitats que sempre havien fet, la qual cosa ocasiona, moltes vegades, un canvi en la seva vida social i personal. L’ansietat pot aparèixer en diversos moments: quan ens trobem davant un objecte o situació (animal, sang, avió, ascensor...), davant els altres, quan hem sofert un estrès (agressió física o psicològica, atracament, violació...), quan ens sentim envaïts per una sèrie de pensaments que no podem controlar i que ens obliguen a dur a terme activitats per reduir aquesta ansietat (netejar excessivament, rentar-se, comprovar les coses...). Pot presentar-se una situació d’ansietat constant fruit d’alguna preocupació excessiva, o de manera brusca en forma de crisi. En aquests tipus de trastorns, la psicologia aporta una sèrie de tècniques, habilitats i estratègies per tal de reduir aquesta ansietat. Aquestes són específiques per a cada persona, tenint en compte sobretot el tipus de simptomatologia predominant. Així s’utilitzen tècniques de relaxació o respiració controlada, tècniques d’exposició o reestructuració cognitiva.



Trastorns Obsessius

Les obsessions són idees, pensaments, imatges o impulsos absurds que generen malestar a la persona que els pateix que, malgrat els esforços que fa intentant ignorar-los, no aconsegueix evitar que aquests es presentin de forma sobtada.
La persona se sent angoixada, fins i tot culpable de tenir-los de tal manera que necessita realitzar compulsions per alleugerir aquest malestar. Les compulsions o rituals són accions repetitives, fins i tot pensaments que s’utilitzen per reduir les obsessions que pateix la persona. Aquests rituals solen seguir unes regles molt rígides i són exagerats, no obstant, encara que la persona pot reconèixer que són exagerats, no els pot evitar ni controlar.
El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) pot presentar-se de formes diverses com ara: pensaments de contaminació amb rituals de neteja, por a fer mal als altres amb comprovacions constants que la persona no n’ha fet, por a que passi alguna catàstrofe amb comprovacions constants sobre la seguretat de la casa...



Trastorns de la Conducta Alimentària

Anorèxia Nerviosa

L’anorèxia nerviosa és un trastorn del comportament alimentari. Es presenta més habitualment en noies adolescents i, fins i tot, en edat puberal. Molt sovint, el problema comença quan la noia pensa que està massa grassa, que ha de fer dieta per perdre pes. Al principi es proposa deixar de menjar només aquells aliments que ella sap que més engreixen. Suprimeix el pa, els dolços, els greixos, les salses, i de mica en mica va baixant de pes. Se sent feliç. Realment és una persona que sap controlar-se. No voldria per res del món tornar- se a engreixar, de fet, encara li agradaria estar més prima. Per tant, continua reduint més i més els aliments que menja. Es pesa sovint. Tot el dia calcula les calories que tenen les coses. Només parla d’això. Fa molt exercici. La família comença a preocupar-se. La pressionen a les hores dels àpats. Potser, vomita quan creu que s’ha passat menjant i que s’engreixarà. De vegades, també fa servir laxants. Ha deixat de tenir la menstruació i cada cop se sent més irritable i trista.

Aquest podria ser un exemple típic del procés d’aquest trastorn. Podria dir-se que una de les característiques més importants i complicades de la malaltia és la negació del trastorn: per tant, no hem d’esperar mai que sigui la mateixa persona anorèxica qui demani ajuda. Això planteja la necessitat que siguin els familiars els que consultin a un professional les pautes a seguir. De fet la família sol tenir un paper important en el procés terapèutic.

El nucli principal del programa de tractament és la modificació dels patrons d'ingesta i la recuperació del pes juntament amb el canvi de pensaments distorsionats en relació a l’alimentació, al pes i a la figura a través de tècniques de reestructuració cognitiva, amb la millora de l’autoestima, la relació social i l'autoeficàcia. Quan el trastorn és més greu poden caldre altres modalitats terapèutiques diferents a l’ambulatòria (centre de dia, hospitalització)

Bulímia Nerviosa

Aquest trastorn del comportament alimentari apareix més freqüentment al final de l’adolescència o en dones joves. Sol començar quan la persona se sotmet a una dieta estricta per baixar pes perquè es considera massa grassa. Va reduint els aliments i intenta controlar el que menja. Té molt clar que hi ha aliments prohibits i que, si es passa un dia, haurà de menjar menys l’endemà. Progressivament, s’adona que li és molt difícil seguir el règim, que com més vol fer dieta, més es descontrola, o sigui, pateix afartaments. De tant en tant, d’amagat, menja molt, tot el que troba, amb molta ansietat. Vol parar i no pot. Té la necessitat de continuar menjant. Mentre ho fa sembla que aquella ànsia disminueix. però després se sent molt malament. Té molts sentiments de culpa. Té mal d’estómac. Se sent molt plena. Vomita i això l’alleugereix en tots els aspectes, físicament i psicològicament. També quan es passa amb el menjar, pot arribar a estar totes les hores que siguin possibles sense menjar, o utilitzarà algun laxant o farà exercici físic intens per compensar-ne els efectes. Aquest procés circular es repetirà una i altra vegada, amb progressiu malestar psicològic. La persona bulímica viu aquestes conductes amb molta vergonya i culpa. La seva vida està controlada pel menjar. El seu pes tendeix a oscil·lar. Sap que el que li passa no és normal, però no pot controlar-se. Tot i que amaga el seu problema a tothom, habitualment és ella mateixa qui demana ajuda a un professional.

L’eficàcia del tractament cognitiu i conductual està demostrada en aquest trastorn. Un dels primers objectius terapèutics serà l’adquisició d’un estil alimentari adequat establint uns horaris i normalitzant la qualitat i quantitat d’ingesta. D’altra part, s’intentarà eliminar dietes restrictives, vòmits o altres conductes purgatives o compenstòries que actuen com a factors mantenidors del problema. També caldrà abordar tots aquells pensaments erronis sobre el pes i la figura que ajuden a mantenir el trastorn així com millorar l’autoestima i l’autocontrol.

Obesitat i Trastorn per Afartament

L’obesitat és una malaltia crònica que es caracteritza per una acumulació excessiva de grassa corporal innecessària. És un trastorn d’origen multifactorial causat tant per factors genètics com ambientals i augmenta la morbilitat i mortalitat de qui la pateix. L’obesitat, especialment quan aquesta és més gran, sovint origina en les persones qui la tenen alteracions psicològiques com ara problemes d’autoestima, alteracions de la imatge corporal i simptomatologia depressiva que encara malmeten més la seva qualitat de vida.

La obesitat no està considerada un trastorn alimentari com a tal ja que normalment no va associada a cap síndrome conductual específica. No obstant això, hi ha alguns subtipus de persones obeses que presenten certes peculiaritats conductuals i psicològiques que afecten a la conducta alimentària. Ens referim especialment a subjectes que presenten farts recurrents sense la presència d’estratègies compensatòries pròpies de la bulímia com la inducció de vòmit, ús excessiu de laxants, etc. A aquest conjunt de conductes se’n diu trastorn per afartament.

El trastorn per afartament es caracteritza per episodis repetitius de voracitat o farts durant un període de temps determinat de temps, reconeguts com a anormals pel mateix subjecte i amb la sensació de no poder controlar-los voluntàriament sense que hi hagi comportaments compensatoris de la ingesta. Sovint, unes de les conseqüències és l’aparició de sobrepès podent-se arribar a patir una obesitat greu. Sabem que les persones amb obesitat i amb un trastorn d’afartament presenten més problemes psicològics, menor adherència al tractament i una més ràpida recuperació del pes després de finalitzar el tractament. Els afectats es poden beneficiar d’una intervenció psicològica de caire cognitiu i conductual que els proporcioni major autocontrol de la seva conducta alimentària i una major gestió de les seves emocions amb la fi de reduir la ingesta excessiva que els porta a guanyar pes.

En general, i tornant a l’obesitat, en aquestes dues darreres dècades s’han realitzat múltiples recerques sobre l’obesitat i programes d’aprimament en els que s’han estudiat aspectes tant nutricionals com mèdics i psicològics. S’ha vist que els factors etiològics de l’obesitat és un problema complex i multicausal, en el que diferents factors poden tenir un paper més o menys destacat en cada cas concret. Per això és necessari fer una avaluació individualitzada per poder fixar uns objectius terapèutics diferenciats en cada cas.



Síndrome de l'Intestí Irritable

La Síndrome de l’Intestí Irritable és el trastorn funcional digestiu més freqüent, de curs crònic i recidivant, i de gran trascendència. Aquest trastorn es caracteritza per l’alternància freqüent de l’hàbit intestinal, estrenyiment i diarrea, i dolor abdominal sense una base orgànica justificada. Afecta sobre el 14-22% de la població general i es dóna preferentment en el sexe femení i entorn els 30 anys d’edat. Els costos personals i socials associats són elevats. Les baixes laborals, el consum de fàrmacs, les proves clíniques freqüents o les limitacions psicosocials del pacient o ocupació en són una mostra.

S’ha vist que els factors psicològics estan relacionats amb l’exacerbació d’aquests episodis digestius, el dolor abdominal i el pas de l’estrenyiment a la diarrea. Hi ha tipus d’intervencions conductuals i cognitives que han demostrat ser eficaces en la millora dels símptomes i en l’esfera psicosocial del pacient. La intervenció psicològica pretén reduir certes conductes excessives del pacient en relació al seu problema digestiu, i dotar-lo d’un estil d’afrontament adequat davant de situacions estressants per tal de reduir-ne els símptomes.



Addicció al Tabac

El tabaquisme és l’addicció a la nicotina i a la conducta de fumar.
La conducta de fumar representa una de les causes principals de mort i malaltia en la nostra societat. No obstant això, encara hi ha més d’un terç de la població que continua fumant. En part, perquè els greus efectes de l’hàbit de fumar solen tardar anys a aparèixer: càncer de pulmó, de boca, d’esòfag, d’úter, hipertensió, bronquitis, cardiopatia, isquèmia, etc., representen només una mostra de les malalties que es poden evitar si no es fuma o si es deixa de fumar a temps.
Però el motiu principal pel qual els fumadors continuen fumant és la forta dependència que genera i el temps que aquesta tarda a desaparèixer (en general es considera que l’addicció no queda superada fins transcorreguts, com a mínim, 4 o 5 anys des del moment en què es deixa de fumar. Abans, el risc de recaiguda encara és elevat).
La majoria de fumadors que ja porten molts anys fumant s’han plantejat deixar-ho. Alguns ho han intentat, però després d’uns mesos sense fumar (o dies, o hores!) s’han vist superats pel desig irresistible d’encendre i fumar una cigarreta. Només una! Però aviat han tornat a fumar com sempre i, a més, amb una sensació de fracàs personal, després que l’esforç no ha servit per res.
La psicologia conductual ajuda el fumador a partir de 3 objectius bàsics:

Informar-lo sobre els riscs de la seva conducta i motivar-lo pel que fa als canvis necessaris que hauria de fer per aconseguir deixar-ho.
Ensenyar-li les tècniques necessàries per iniciar l’abstinència.
Entrenar-lo en la prevenció de recaigudes.



Rehabilitació Psicosocial del pacient infartat o amb altres malalties cardiovasculars

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat i morbiditat severa en el món occidental. A més, els estudis de seguiment indiquen que els pacients afectes de cardiopatia isquèmica pateixen un destacable deteriorament físic, psicològic i social. Són freqüents els trastorns emocionals, les dificultats en la reincorporació laboral, els canvis en l’activitat sexual, o en les activitats socials i d’entreteniment i l’aparició de símptomes somàtics funcionals.

Serà crucial per reduir les probabilitats de reinfart, que els pacient modifiquin certs hàbits nocius de salut (alimentació rica en grasses i sodi, manca d’exercici físic, tabaquisme i vida estressant) que augmenten els factors de risc cardiovascular per d’altres de més saludables. A banda del tractament mèdic, la intervenció psicològica té un paper també destacat. Aquesta pretén ensenyar al pacient habilitats cognitives i conductuals que li facilitin la superació de l’impacte emocional negatiu de l’episodi cardíac i el canvi de certs estils de vida relacionats amb els factors de risc i augmentant l’adherència al tractament.



Situacions d'Estrès

L’estrès se sol produir quan la persona no és prou capaç d’adaptar-se a les exigències de la seva vida quotidiana: sigui dins l’entorn laboral, familiar o bé social. A vegades, per molts recursos que tingui la persona, hom es pot sentir desbordat i incapaç de fer front a les demandes de l’entorn. En aquests casos la teràpia va orientada a oferir a la persona nous recursos d’afrontament per tal de trobar una solució al problema o bé per reduir les reaccions emocionals desadaptatives que l’estrès pot provocar en la persona com poden ser l’ansietat, l’agresivitat, la tristesa...



Dificultats en les Relacions Socials

Quan la persona té dificultat per relacionar-se, hom parla d’un dèficit en les habilitats socials. Hi ha moltes persones que per un problema en les seves relacions socials, tenen un estil de vida molt poc satisfactori i molt restringit. Aquestes dificultats engloben diferents aspectes: l’expressió de sentiments, el manteniment de les opinions davant els altres, la demanda de favors, l’inici i el manteniment de converses, la resolució d’una entrevista de treball, el fet de parlar en públic, de saber dir que no o bé de reaccionar davant persones manipuladores i agressives, etc. Totes aquestes habilitats es van aprenent al llarg de la nostra educació, tanmateix, hi ha un gran nombre de persones que per diferents motius no les han après. En aquest cas la teràpia consistirà en avaluar el tipus d’habilitats que manquen i de forma individual o bé en grups de persones que presenten problemes similars realitzar un entrenament en habilitats socials amb la finalitat d’aprendre totes aquestes habilitats.



Suport psicològic als pacients que segueixen un tractament de fecundació assistida

Tenir un fill és quelcom molt important per moltes persones. És per això que el diagnòstic d’esterilitat suposa un gran impacte en la majoria de les persones que voldrien tenir fills.

Actualment, gràcies als avenços de les últimes dècades molts dels problemes d’esterilitat poden solucionar-se. No obstant això, els tractaments que s’han se seguir són enormement molestos en molts sentits. Representen visites freqüents, presa de temperatura diària, medicació hormonal, intervencions quirúrgiques, exploracions mèdiques, relacions sexuals programades que acaben afectant l’esfera personal, laboral, social i econòmica d’aquestes parelles.

Tant el coneixement del diagnòstic com els tractaments de l’esterilitat suposen una font d’estrès important, ocasionant als pacients tot un seguit de símptomes físics i psíquics: tensió, molèsties físiques, ansietat, preocupació, sentiments de culpabilitat, indefensió, desànim i sentiments de pèrdua. Diferents estudis demostren que un 25-40% de les persones que assisteixen a una unitat d’esterilitat presenten símptomes psicològics importants.

Davant aquesta situació es creu necessari l’assistència psicològica a aquelles persones que el seu problema d’esterilitat li provoca un malestar psicològic important. Els objectius de la intervenció psicològica van dirigits a augmentar en el pacient el sentiment de control perdut que li permeti avaluar novament la realitat del problema i pugui anticipar qualsevol nova perspectiva i planificar noves estratègies d’acció, o trobar alternatives de solució als problemes que es van presentant. Una altre objectiu importantíssim serà a ensenyar a gestionar millor les emocions negatives que se solen patir en aquestes situacions (ansietat, tristesa, frustració, enuig, incomprensió, gelosia, etc.).



Processos de dol o pèrdua

El dol és un procés adaptatiu que acompanya la pèrdua d'un ésser estimat i que pot suposar un seguit d´alteracions en l´equilibri emocional de qui viu la pèrdua.
Cada persona viu aquest procés d'una forma única i personal, però es viu en general molt diferent quan és una mort esperada i previsible com la d'una persona gran, d'aquelles fruit 'una llarga malaltia de mal pronòstic o una mort sobtada e imprevista per la que no estem mai preparats.
En definitiva algunes persones necessitaran ajuda professional d'un psicòleg format en acompanyament al dol per elaborar el seu dol, per gestionar les seves emocions, trobar un sentit a la seva pèrdua i recuperar les seves il·lusions i energies per viure el seu futur .

DOL PERINATAL
El procés de dol perinatal es produeix a a rel de la pèrdua significativa de la vida del fill en el període de l’embaràs, en el part o al poc temps d´haver nascut .
Aquesta sol ser una pèrdua molt significativa pels pares que ja havien generat un vincle, ja havien imaginat com seria la seva vida amb aquella criatura que estava en camí i a qui ja havien donat una identitat.
Socialment sol ser una pèrdua minimitzada i poc compresa.
Algunes d´aquestes parelles necessitaran ser acompanyats professionalment per ser escoltats i validats, ser reconeguts com a pares d´un nadó, que poder ha tingut una vida molt curta, però que per ells ha estat molt intensa. I això els permetrà trobar maneres d'expressar l´amor que senten pel seu fill i incloure,l en la seva historia familiar.



Problemes de Parella

La vida en parella és una opció escollida per més del 85% de la població adulta. Sabem que de la infinitat d’aspectes que contribueixen a la satisfacció d’una persona, un dels més importants és el que es refereix a la satisfacció pròpia en la relació de parella. Els conflictes que sorgeixen disminueixen el benestar de les persones. La psicologia cognitivo-conductual pot ajudar a solucionar aquests conflictes i evitar, en alguns casos, la separació. Moltes vegades no es tracta que ambdós membres de la parella ja no desitgin viure junts o no s’estimin, sinó que els manquen les habilitats necessàries per seguir fent-se feliços.

La intervenció psicològica se centrarà en la millora dels aspectes següents:

Restablir un cercle d’interacció positiu. Sovint les parelles amb conflictes s’intercanvien més càstigs i retrets que reforçaments positius. S’ensenya la parella a deixar de castigar-se i tornar-se a reforçar, amb accions que satisfacin l’altre, i promoure així la creació i el manteniment d’un cercle viciós positiu.
Comunicació. S’entrena la parella a millorar les habilitats de comunicació tant verbals com no verbals com poden ser l’expressió de sentiments positius i negatius, fer peticions, saber escoltar, arribar a acords o parlar operativament.
Resolució de problemes. Totes les parelles tenen problemes, la diferència entre les parelles avingudes i les que estan en conflicte sol radicar en la manera de resoldre’ls. Sovint aquestes últimes arriben a teràpia amb alguns temes pendents que han estat incapaços de resoldre durant molt temps. S’entrena la parella en la resolució de problemes de forma eficaç, sense perdre temps en discussions inacabables, esgotadores i, sobretot, ineficaces.



Disfuncions Sexuals

Les disfuncions sexuals són problemes freqüents entre les persones. En les seva aparició hi poden intervenir diverses causes. L’ansietat o preocupació excessiva davant certes execucions o situacions sol estar en la base d’aquestes disfuncions. Per la seva resolució cal esbrinar els factors que han intervingut en la seva aparició especialment els que mantenen el problema per poder intervenir-hi. L’educació sexual, la modificació de creences i mites erronis, tècniques de reaprenentatge i de reducció de l’ansietat són les estratègies terapèutiques que solen utilitzar-se per tractar les disfuncions sexuals.

DISFUNCIONS SEXUALS MASCULINES: Disfunció erèctil és problema a tenir o mantenir una erecció durant les relacions sexuals. Ejaculació Precoç és ejacular abans o en el moment de la penetració sense que l’home ho desitgi a causa de poc autocontrol en la ejaculació. Desig Sexual Inhibit és la manca de ganes de mantenir relacions sexuals.
DISFUNCIONS SEXUALS FEMENINES: Vaginisme és la impossibilitat de mantenir relacions sexuals amb penetració per la contracció involuntària i sovint dolorosa de la musculatura vaginal. Anorgàsmia és la manca d'orgasme en les relacions sexuals. Pot ser primària quan mai s'ha pogut arribar a l'orgasme, secundària quan apareix aquesta dificultat després d'un període de funcionament normal, o també pot ser només específica a determinats tipus de relació. Disparèunia és la presència de dolor durant les relacions sexuals. Desig Sexual Inhibit és l’absència o la disminució persistent de ganes de tenir relacions sexuals.



Altres reaccions emocionals davant de situacions de la vida quotidiana

Qualsevol situació de canvi en la nostra vida, requereix un procés d’adaptació. Això implica moltes vegades, sentir-se inevitablement malament durant un temps. Malgrat que aquest procés totalment adaptatiu i normal no representi cap trastorn mental, l’assessorament del psicòleg pot ajudar la persona a alleugerir aquest malestar o bé a gestionar millor les emocions pròpies d’aquest moment.



Pautes psico-educatives

Educar en positiu

Com fomentar l'educació en positiu dels nostres fills. Quines són les millors eines i recursos per acompanyar als infants en el seu dia a dia. Com gestionar rabietes, frustració, mossegades, emocions, relacions amb els altres, etc. Com ser els pares un model positiu i com ajudar-los a trobar el seu propi camí també en positiu.

Conciliació parella i fills

Compartir pautes que ajudin a conciliar les diferents facetes vitals, sobretot quan hi afegim la de la paternitat. Com trobar l'equilibri i gaudir dels espais de la parella i la paternitat.

Créixer en família

Afecte, identitat, relació amb els altres, pors infantils i gestió dels gelos. Sovint el dia a dia de la rutina familiar ens fa perdre perspectiva sobre aquells aspectes molt importants emocionalment però poc evidents. Com fomentar l'autonomia: entendre perquè és important, valorar com treballar-la i aprendre a desenvolupar-la. Aspectes determinants per la construcció del mapa familiar i les seves interaccions. Us ajudem a trobar pautes i/o suggeriments que us poden acompanyar en el vostre creixement familiar.

Posar límits també és estimar

Com equilibrar l'autoestima i l'autoritat. A vegades no passem tant temps com voldríem amb els nostres fills, estem cansats quan podem estar-hi o hem de fer altres 3 coses al mateix temps... A vegades no sabem com fer-ho o no sabem quina és la millor opció... Però posar límits als infants els dóna seguretat i els ajuda a formar la seva personalitat. Per això cal saber com trobar l'equilibri entre donar-los autoestima i posar-los un límit.

Intel·ligència emocional

La gestió de les emocions (pròpies i dels altres) sempre és 1 repte. Què vitals són les emocions i quin poc temps hi dediquem... Cal ensenyar als infants a reconèixer-les i gestionar-les perquè després siguin persones amb harmonia interior i la fortalesa de créixer. I per fer-ho cal que els adults també s'emocionin i en siguin conscients.

